Cada dia, segons la FAO, moren 35.000 nens de fam. És un genocidi de proporcions impressionants al qual assistim impassibles. Es calcula que la despesa diària en armament és de 2.800 milions de dòlars i que els subsidis agrícoles dels EUA i de la Unió Europea pugen fins a la vora de 800 milions de dòlars al dia. No hi ha fons per al tractament de la SIDA..., però els beneficis del complex industrial bel·licomilitar dirigeixen en gran mesura l'economia mundial.
És urgent compartir de manera justa. No hi ha millor brou de cultiu de la radicalització que la humiliació i l'exclusió. La violència no es justifica, però cal examinar-ne atentament els orígens. En lloc d´enfortir el multilateralisme i dotar les Nacions Unides dels mitjans i autoritat necessaris per a emprendre un gran pla global de desenvolupament a benefici de tots, es continuen explotant els recursos naturals de països progressivament empobrits, la ciutadania dels guals es veu forçada a emigrar en circumstàncies que, sovint, constitueixen un greuge a la seva dignitat.
No és amb vots captius, amb obediència cega i amb temor que es construeix i es consolida la democràcia genuïna.
No són les guerres de cobdícia, les demostracions de força, les accions bèl·liques ni les invasions dirigides per interessos econòmics i energètics, que generen una espiral de violència, d´acció i reacció, d'intervenció i represàlia, les millors maneres de fer front als grans desafiaments i asimetries de tot ordre que presenta la situació mundial. Els governants han abdicat de les seves responsabilitats polítiques, tot substituint els valors universals per les lleis del mercat. El resultat ha estat la concentració de la riquesa en unes poques mans i l'ampliació de les bretxes socials i econòmiques.
NO A LA POBRESA! Cal exigir als governants, a través d'un autèntic clamor a escala mundial, que donin prioritat al compliment dels objectius del mil·lenni. Ha arribat el moment de la no resignació, de la implicació personal!.
Proclamem, un cop més, que no justifiquem els atemptats i la violència vinguin d'on vinguin. Condemnem tot tipus de terrorisme; els dels grups ocults a l'ombra i el terrorisme d'Estat. S'ha utilitzat la tortura, el tracte cruel i degradant i s'ha violat reiteradament el dret internacional i humanitari.
Cal que la comunitat internacional posi fi a la barbàrie, a les massacres. Tal com s'estableix a la Gran Carta de les Nacions Unides, són els pobles que han de decidir el seu destí. Hem de sumar, de forma ràpida, veus de tots els pobles del món per a dir: “Ja ni ha prou de guerra i de violència!”
Hem callat excessivament. Ara s'ha acabat el silenci. Els pobles aixecaran la seva veu.
