Resum de la ponència de Carlos Varea
V Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional, organitzat per Rubí Solidari, el dies 24, 25 i 26 de novembre de 2006
Com a darrera conferència del V Curs, Carlos Varea, professor d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Madrid i coordinador de la Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per la Sobirania d'Iraq, ens va exposar “la situació avui, dels països de l'Orient Mitjà”.
L'agost del 1990, Sadam Hussein envaeix Kuwait, però fracassa en el seu intent expansionista. L'ONU imposa obligacions a l'Iraq i a proposta dels Estats Units d'Amèrica i la Gran Bretanya es porta a terme l'operació de “petroli a canvi d'aliments”. L'Iraq sols pot elegir a qui ven el petroli i a qui compra els aliments.
El Nadal del 1998 té lloc un primer intent per part dels EUA de forçar un canvi de govern a l'Iraq. Com que el règim iraquià amb Sadam Hussein es defineix com a laic, els islamistes radicals d'Al Qaida col·laboren amb el regne d'Aràbia Saudita, i amb l'ajuda del mohaidins contraataquen als iraquians de Sadam Hussein.
L'any 2003 les forces dels EUA, Gran Bretanya i Espanya, sense el vist i plau de l'ONU i sense suport de la majoria de països de la Unió Europea, ataquen l'Iraq per enderrocar el règim de Sadam Hussein, amb els arguments, que s'han demostrat totalment falsos, que l'Iraq disposa d'armes de destrucció massiva.
Actualment els Estats Units d'Amèrica tenen 150.000 soldats en terreny iraquià. El cost diari és de 6.000 milions de dòlars. A l'Afganistan hi tenen 15.000 soldats. Això suposa una sagnia per a l'economia dels EUA.
Ara els nord-americans voldrien sortir amb la cara alta d'aquell país i van intentar reduir part de les forces, però l'estiu passat, tal i com s'han complicat les coses, van haver d'incrementar les tropes desplegades a la zona conflictiva. De mitjana moren 3 ó 4 soldats diàriament des que van ocupar l'Iraq.
La popularitat del Govern de Bush s'ha reduït i el president nord-americà ha perdut credibilitat, tal com s'ha vist en les darreres eleccions, en les quals els republicans han perdut bous i esquelles. En canvi, des de les files demòcrates no s'ha vist mai amb bons ulls l'entrada de les forces americanes a l'Iraq sense el suport de països importants com França, Alemanya i la mateixa ONU. Els nous plantejaments arran de la situació actual a l'Iraq s'emmarquen en els següents punts:
1. Valoracions del Parlament de la Junta de l'Estat Major:
a) Anar a casa o quedar-se.
b) Incrementar les forces per a reduir-les ràpidament.
c) Una retirada de terra i situar les forces en vaixells militars en un compàs d'espera, mentre les forces autòctones iraquianes, aproximadament 300.000 soldats, estiguin en condicions d'actuar com a defensa i mantenir la seguretat del país.
2. Faceta regional: crear una assemblea internacional a la que serien convidats Kuwait, Iran, Síria, etc., tot i que els Estats Units es neguen a acceptar que l'Iran sigui l'interlocutor que intenti arreglar els problemes a l'Iraq. Síria en aquests moments sembla que s'acosta a l'actual govern de l'Iraq per assolir l'estabilització del Pròxim Orient.
3. La violència entre les mateixes institucions iraquianes: són de tipus sectari, tenen lloc entre diferents branques religioses i van in crescendo. El règim dictatorial de Sadam, que es proclamava laic, mantenia un statu quo que no creava problemes en les creences i havia aconseguit crear una societat culta i avançada socialment en el camp de l'educació i la sanitat. També es cert que en el govern hi havia representants sunnites i baalistes, i que en canvi el xiïtes que son la majoria, no hi estaven representats.
4. Tant Iran com Síria, i fins i tot el representant dels kurds, al nord de l'Iraq, tenen interès a aconseguir l'estabilitat del país. A parer del professor Varea, els que haurien de negociar l'estabilitat a l'Iraq, és la resistència armada interna del país.
Hi ha una plataforma que uneix voluntats i que aglutina baaz, seguidors de Sadam, i altres forces que desitgen l'estabilitat, contra la intenció de les forces ocupants de fer desaparèixer un poble acollidor que té una cultura, educació i convivència consolidada entre totes les visions dels iraquians.
Sembla doncs, que la incursió de les forces estrangeres, ja fa tres anys, ha fragmentat l'Iraq amb la lògica de reduir a zero la preponderància en un país que liderava els estats de l'Orient Mitjà amb la nacionalització del petroli que hi tenia lloc.
