Resum de la ponència de Jaume Botey
V Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional, organitzat per Rubí Solidari, el dies 24, 25 i 26 de novembre de 2006
Enguany ha estat en Jaume Botey, professor d'Història de la Universitat de Barcelona, qui va inaugurar el curs, amb la conferència “Una mirada als conflictes del món actual. Es més segur el món després de 5 anys de guerra contra el terrorisme?”.
Botey va fer una magnífica i extensa exposició sobre l'actual situació bèl·lica mundial. Actualment hi ha 34 conflictes oberts, amb milions de desplaçats, persones mancades d'aigua potable i d'aliments per a sobreviure, en diverses parts del mon. Es troben especialment al continent africà i a l'Orient Mitjà, però també al centre i sud del continent americà i a Àsia, tal vegada més velades, però igualment punyents.
D'alguns d'aquests conflictes gairebé ni se'n parla, tot i que existeixen des de fa dècades. Ara, però, el de l'Orient Mitjà és el que tenim més viu en el nostre record, perquè ha tingut un gran ressò mediàtic, perquè hi ha un perill real que acabi essent un polvorí que desencadeni una guerra de proporcions mundials i pel fet que hi ha hagut una reacció contrària a la guerra contra l'Iraq per part de la gran majoria de països del planeta, i fins i tot dins de les societats del mateixos països implicats, com és el nostre, per posar un exemple. Les manifestacions populars en contra d'aquesta incursió a l'Iraq han estat ben clares i contundents, molt més que en l'anterior, la de l'Afganistan.
El professor Botey va desenvolupar la seva visió sobre quins son els objectius reals dels EUA amb les seves accions bèl·liques, concretament a l'Orient Mitjà:
1. Tenir l'hegemonia en un punt crucial estratègicament, lloc de pas entre tres continents, especialment l'asiàtic, on la Xina té 1.300 milions d'habitants i l'India 1.100 milions.
2. L'interès econòmic de la zona. L'Iraq és el segon país amb més recursos petrolífers en el seu subsòl, després de l'Aràbia Saudita. El domini sobre aquests recursos per part de les empreses petrolieres americanes, els permetria intervenir encara més directament en la imposició del preu del cru, amb la qual cosa dominaria la resta dels productors en aquesta matèria, que es bàsica en l'actual economia mundial.
3. L'interés armamentístic. Els EUA cobreixen el 50% de la despesa militar mundial i per tant aquest és un dels recursos vitals per a la seva economia, tot i que la febre bel·lística dels governs dels Estats Units va fer que el cost mateix de la guerra al Vietnam, a part de les pèrdues humanes, 50.000 soldats americans, fos la causa de la posterior crisi econòmica mundial, als anys 1973 i 1974.
4. Encara hi ha, però, una altra causa, aquesta molt més perillosa que els interessos hegemònics i econòmics. Segons manifestava el professor Botey, una falsa interpretació dels fundadors de la pàtria americana, que ja ve de lluny però que continua essent el fil conductor des d'aleshores, en quant a quina és la seva funció en el món. Es basa en un fonamentalisme religiós, practicat especialment pels governs republicans més que pels demòcrates. Es creuen inspirats per Déu, el qual els hauria elegit com al poble que ha de portar la llibertat al món. Ells són els bons, i han d'exterminar els dolents, que son els altres. D'aquí prové el que s'ha sentit o llegit força darrerament, sobre la lluita per derrotar l'eix del mal, i el perill radica en el xoc entre dos fonamentalismes religiosos.
La nova doctrina de seguretat nacional establerta als Estats Units el 20 de setembre del 2002 en referència a les normes d'actuació de cara al món és la següent:
1. Nosaltres som els únics que podem determinar qui són els terroristes.
2. Tenim l'obligació de controlar globalment els medis estratègics essencials per a la humanitat, que són l'aigua, el gas, el petroli i l'urani.
3. Les organitzacions mundials, com l'ONU, estaran sota el nostre control (tenim el veto).
4. Judicarem en funció dels fets i fins i tot de les intencions. (Això, ens deia el conferenciant, equival a un terrorisme d'Estat).
Per l'acció bèl·lica, els EUA s'estan creant molts enemics a tot el món. Davant la protesta del Líban per la incursió de les forces estrangeres tant a l'Iraq com al Líban, l'expresident Clinton va manifestar: “No podem matar tots el nostres enemics, que cada vegada són més. Caldrà pactar amb ells per a la pau”.
Palestina i el Líban han fet darrerament eleccions lliures i democràtiques, però els resultats no han agradat ni a Israel ni als EUA, perquè han estat elegits amb majoria Hezzbola i Hamas, que són, a parer d'ells, els més radicals dins de l'eix del mal i no tenen cap interès a fer-hi pactes.
