Data: Dijous 5 de febrer
Hora: 19:30 hores
Lloc: L'Ateneu de Rubí (c/ Xile, 1-3)
Més informació:
www.rubisolidari.wordpress.com
rubisolidari@rubidigital.cat
El proper divendres dia 30 de gener, organitzarem una xerrada a l'Ateneu Municipal de Rubí, C. Xile 1 i 3 a les set de la tarda, per explicar el projecte sobre el "Taller de costura per al Col·lectiu de dones vídues a l'Iraq", recolzat per Rubí Solidari amb la col·laboració de persones a nivell individual.
En aquest acte hi participaran:
Eman Ahmed Khamas, exiliada política a l'Estat Espanyol, i coneixedora de l'exili dels iraquians a Síria
Annia Garcia, Periodista, cooperant de Rubí Solidari, coneixedora en directe de les dones del "Taller de costura per al Col·lectiu de dones vídues a l'Iraq"
Teresa Blanco, cooperant de Rubí Solidari que farà la presentació de les conferenciants i de l'acte.
Esperem comptar amb la teva assistència.
Amb la voluntat d'aconseguir una comunicació més dinàmica i fluïda, neix el nostre blog... notícies i opinions generades des de la nostra entitat, amb la voluntat d'afavorir espais per la reflexió i l'anàlisi crítica del nostre món, per aconseguir que canvïi. Pots llegir-lo des d'aquí.
Amb el nou any, Rubí Solidari torna a engegar la maquinària de les estades solidàries. El nostre objectiu és afavorir una nova experiència a rubinencs i rubinenques, oferint-los l'oportunitat de viatjar a Nicaragua i treballar amb entitats locals.
Com sempre, aquesta experiència ve acompanyada d'un programa de formació. El que us expliquem ara és el calendari aproximat d'activitats. A mida que les dates s'apropin, anirem afinant en hores i contingut de cadascuna de les propostes.
5 de febrer: l'últim grup de brigadistes que va estar a Nicaragua explicarà la seva experiència. S'exposaran totes les dades referents a les estades
20 de febrer: xerrada a càrrec d'un membre de l'entitat Amics de Nicaragua, per apropar als voluntaris la realitat del país
De l'1 al 13 de març: inscripcions i tancament de grups. El dia 5 de març estarem a la vostra disposició, al local de Rubí Solidari, per resoldre tots els vostres dubtes. Es convocarà totes les persones inscrites (i les que s'hi vulguin afegir) a una reunió el dia 13 de març.
Després de setmana santa: període de formació, que consistirà en un programa d'activitats i xerrades gratuïtes, però d'assistència obligatòria.
Enguany també posarem en marxa activitats amb l'objectiu de recaptar fons per ajudar als brigadistes a sufragar els costos del viatge.
Us aninem a participar de totes les xerrades, i a estar atents a les novetats.
Si voleu que us enviem informació via mail, només ens ho heu de fer saber a l'adreça de correu electrònic de Rubí Solidari.
Ens veiem aviat!
Podeu llegir el darrer número de la revista clicant aquí (arxiu pdf d'1 Mb)
El passat dimecres dia 14, de nou un grup d'uns 150 rubinencs i rubineques ens vàrem trobar davant l'ajuntament de Rubí, per expressar el nostre rebuig a la massacre que esta portant a terme l'Estat d'Israel a Gaza.
Més de mil morts, cinc mil ferits i incalculables detinguts, és el balanç de 18 dies d'atac ferotge d'un dels exercits més poderosos del mon, contra un poble desarmat i una milicia amb escassos recursos.
L'acte va consistir en fer un balanç dels fets ocorreguts en aquesta setmana, evidenciar el gran increment de morts i ferits que dia a dia es van incrementant, recordar les accions de solidaritat que s' han fet, especialment les multitudinàries manifestacions de Barcelona i Madrid, recordar les activitats que estan convocades la setmana vinent a Barcelona i informar de la querella que 90 organitzacions europees han presentat al Tribunal Penal Internacional contra les personalitats de l'Estat d'Israel, Shimon PERES, President de l’Estat d’Israel, Ehud OLMERT, Primer Ministre de l’Estat d’Israel, Tzipi LIVNI, Ministra d'Afers Estrangers de l’Estat d’Israel, i Ehud BARAK, Ministre de Defensa de l’Estat d’Israel. També es va informar de la ruptura de Relacions Diplomàtiques del govern de Bolívia amb el d'Israel.
Finalment es va convocar de nou la concentració pel proper dia 21 de gener a les 19,30 h. davant l'Ajuntament de Rubí, demanat a tots els participants que portessin espelmes per cada un dels morts d'aquest conflicte.
GAZAMiro con tristeza la CNN retransmitiendo en directo la invasión de Gaza y el pánico de los más de 1,5 millones de personas que residen en la franja. Hoy todos los medios de comunicación están con los ojos puestos allí, en Gaza, y la mayoría asumen la posición oficial de la administración israelí acusando a Hamas de los ataques en la franja justificando así lo injustificable.
A estas horas, mas de 500 palestinos han perdido la vida y de ellos más de 350 civiles. Más de 3 mil palestinos están heridos de diversa consideración y se prevé, según las declaraciones del Ministro de Defensa de Israel, que las cifras van a subir considerablemente. Atendiendo a estas cifras, el valor de un israelí muerto podría equivaler a 100 palestinos de los cuales 33 serian niños si atendemos a las proporciones de muertos de uno y otro bando.
Ante esto, el presidente de turno de la Unión Europea, el presidente checo, con sus declaraciones apoyando la “acción defensiva de Israel” poniendo a Europa en el mural de la vergüenza legitimando semejante genocidio en contra de los miles de manifestantes que hemos salido a la calle denunciando el crimen contra la población de Gaza en toda Europa. ¿A quién representan estos políticos? A todo esto, nuestro gobierno, el estatal, actúa de manera tibia con Moratinos intentando hacer diplomacia entre los muros sordos de la UE y los políticos soberbios de Israel y con la responsable de política internacional del PSOE, la Sra. Elena Valenciano, equiparando a Hamas y a Israel, y midiendo las diferentes fuerzas enfrentadas desde el mismo prisma. Desde luego, a la Sra. Elena Valenciano al asumir sus responsabilidades dentro de su partido se le olvido la moral y la ética al no condenar en sus declaraciones, sin condiciones previas, la estrategia asesina de un régimen de carácter confesional y racista como el Israelí que desde hace 61 años condena a los árabes por el simple motivo de serlo.
También me enteré hoy que la Generalitat ha donado 100 mil euros a Gaza, cifra ridícula a mi entender ante semejante desaguisado que pretende justificar los acuerdos bajo la mesa que en recientes viajes miembros de esta institución alcanzaron (o facilitaron a terceros, según las versiones) con Israel. Acuerdos a todas luces intolerables con gobiernos que practican el Apartheid. ¿Qué pensaríamos si el gobierno español o el gobierno catalán hubiesen alcanzado acuerdos con el gobierno racista de Sudáfrica?, pues si, eso es lo que ha estado sucediendo en los últimos años. Nuestros gobiernos han estado negociando con gobiernos que no respetan los derechos humanos y que no tienen ningún pudor de matar cuantos más palestinos mejor para ganar así unas próximas elecciones. Gobiernos de carácter cruel y sectarios, sin complejos ante su carácter confesional y excluyente que arrastran con sus alianzas a nuestros gobiernos a apoyar muros de la vergüenza, asesinatos de niños y civiles de manera indiscriminada y con ello, a ponernos a todos en el punto de mira de los sectores más radicales del Islam.
Hoy la población palestina de Gaza grita pidiendo auxilio. Desde primera hora de esta tarde he estado recibiendo llamadas de auxilio desde Belén, Ramalla, Sidón, Gaza, Jerusalén… La impotencia del saber que miles de inocentes van a morir mientras la CNN nos lo retransmite en directo mientras disfrutamos de nuestros sofás me genera rabia y miedo. No es posible que la comunidad internacional quede callada, justifique o se alié con los nazis del siglo XXI… o si, si es posible si nuestros gobiernos forman parte de ese gendarme mundial que avala la impunidad. De ser así, las poblaciones civiles de todo el mundo debemos de estar alerta, debemos de organizarnos y estar preparados. Ya se sabe, en las guerras siempre mueren los pueblos, aquellos que las preparan y se lucran con ellas son aquellos que están en los despachos.
Como ciudadano, siento vergüenza de mi gobierno, del español, del europeo y del catalán (por residir en Catalunya en estos momentos). Vergüenza y miedo por su ceguera. Europa en su conjunto recoge a más de 80 millones de árabes de los cuales se estima según diferentes estadísticas que más del 70% viven aislados de influencias occidentales y de manera tradicional según los preceptos del Islam. Si hacemos caso a estos datos yo me pregunto; ¿Cómo puede ser que como Estados apoyemos por acción u omisión a un Estado como el de Israel que con sus políticas belicistas está en guerra constante con el mundo árabe?, ¿Qué intereses defienden nuestros políticos? ¿Cuántos 11-M u 11-S necesitamos? Parece que la ceguera de nuestros políticos, bajo mi juicio personal, nos pone en riesgo a todos; a los belicistas y a los pacifistas.
Como activista, me niego a asumir las posiciones oficiales y justificar la masacre de civiles y mucho menos, me niego a condenar la legítima resistencia de un pueblo ante ataques tan brutales. Las herramientas de todo pueblo son aquellas que consideran más útiles para defenderse y en este caso, le reconozco a Hamas la autoridad moral de defender la franja de Gaza, zona donde en elecciones libres la mayoría de la población les eligió para representarles en el parlamento palestino. Pobres palestinos que eligieron la opción errónea; ¿No estamos de acuerdo los países occidentales en ese tipo de sistema electoral de una persona un voto? ¿Vale para nosotros y no para los árabes? Ah claro, para nosotros son más ventajosos regímenes como el de Jordania o el de Arabia Saudí donde los derechos humanos se respetan dependiendo de con quién. Esta hipocresía tiene un precio y no creo que realmente nuestros gobernantes sean conscientes de los costes en un mundo en permanente cambio y en el cual la hegemonía estadounidense se tambalea.
Este año pasado la Comunidad de Madrid homenajeo durante todo el año el levantamiento contra los franceses que culmino con la liberación de “nuestras zonas ocupadas”. En el 2008 Francia reconoció a la resistencia su trabajo para vencer la ocupación de la Alemania nazi y en este año 2008 también, el Congreso de los Diputados de España reconoció con una ley a aquellos que lucharon por el legitimo gobierno que fue la II República. En este año pasado, el 2008, muchos hicieron honores a las diferentes resistencias que se dieron a lo largo del siglo XX. Yo quiero comenzar este año 2009 reconociendo la labor de aquellos que resisten en Gaza, en Líbano, en la Palestina ocupada y pidiendo a las autoridades competentes y al empresariado español en su conjunto una ruptura de relaciones con toda aquella institución, empresa o delegación del Gobierno de Israel. Quiero homenajear a Mahmud Darwish y su legado de dignidad que representa su obra y su vida. Muchos Mahmud Darwish hoy resisten en Gaza.
Viva la Resistencia, Viva la lucha del pueblo palestino!!!
Manuel Tapial,
Cooperant als camps de refugiats palestins de Líban i Síria
Josep M. Pijuan,
President de Rubí Solidari
5 de gener de 2009
PROJECTE DE COOPERACIÓ DE RUBÍ SOLIDARI: Descripció del projecte
El projecte presentat té per objectiu crear llocs de treball que permetin a les dones iraquianes vídues obtenir una font d’ingressos a través del treball.
Consistirà en la posada en marxa d’un taller de costura, amb 12 màquines de cosir i el material adequat i necessari. Cal finançar la compra de tot el material, però també el lloguer de l’espai on s’ha d’instal·lar el taller. La idea inicial, tal i com està pressupostada, és donar suport al taller durant sis mesos. Posteriorment, i si s’obtenen els beneficis esperats, es planteja l’ampliació en el temps de l’ajuda, però també la compra de més màquines que permetin obtenir feina a més dones.
A més, aquest taller beneficiaria un col·lectiu més ampli: fills, filles i altres membres de la unitat familiar; però també persones que podrien dissenyar les peces que es produirien, segons les primeres idees relacionades amb el fet iraquià. A més, la necessitat de distribució posterior generaria una altra borsa de treball, a la que podrien accedir joves iraquians també refugiats a Síria.
Situació existent i problemàtica
La població a la qual va dirigida el projecte, es troba en risc d’exclusió social. El conflicte bèl·lic a Iraq va trencar les estructures familiars i socials del país, i va generar una situació d’inseguretat física real que es manté avui en dia. És per això, que una part important de la població, es va veure obligada a deixar el país, molts d’ells es troben a Síria.
Els refugiats iraquians que es troben a Síria tenen prohibit treballar legalment, ja que el govern del país no els hi facilita el permís de treball. Aquest situació, dramàtica en la població masculina, s’accentua entre la població femenina, que ni tan sols al marge dels circuits legals pot treballar (a Síria la dona no està incorporada al mercat laboral amb normalitat). A la pràctica, les dones vídues no tenen cap possibilitat d’obtenir ingressos, el que no només les perjudica a elles, sinó també als fills i filles, i altres membres de la família que en molts casos tenen al seu càrrec.
Antecedents i justificació
A principis d’agost del 2008, dues membres de Rubí Solidari (Teresa Blanco i Annia García) van viatjar a Síria. Allà es van trobar amb ciutadans i ciutadanes de l’Iraq, que hi viuen amb estatus de refugiats.
Una de les diverses trobades mantingudes va ser amb Jamila Abbas, presidenta del col·lectiu “La voluntat de les dones”. Des d’aquí es treballa amb dones que van ser detingudes a l’Iraq, orfes i vídues. Va ser ella mateixa la que va proposar el projecte del taller de costura, ja que en aquests moments l’autosuficiència econòmica és el principal problema al que s’enfronten les dones iraquianes vídues.
La possibilitat de tenir un treball remunerat les afavoreix des de diversos àmbits. En primer lloc, millora la seva autoestima, en sentir-se útils. També és una descàrrega al patiment que viuen, ja que poden sortir del seu entorn habitual i trobar-se amb altres dones. El beneficis econòmics als que poden accedir és un altres dels objectius. Hem de pensar que a una societat com la síria, el paper social de la dona està molt limitat, i només accedeixen al mercat laboral dones joves, que encara no estan casades, o dones amb una titulació superior (i encara amb dificultats). És per això que per a moltes dones iniciatives petites i autogestionades com la d’aquest taller de costura poden ser la única opció per obtenir ingressos propis.
Nombre i tipus de població que es beneficiarà de l’acció
El gruix principal de persones beneficiades és de 25 dones vídues iraquianes. Són les beneficiàries directes, ja que serien les dones que s’encarregarien de la producció i per tant les que rebrien els beneficis de la seva venda.
De forma indirecta, es podrien beneficiar un nombre indeterminat de persones. En primer lloc, els seus fills i filles, i totes les persones del nucli familiar que en depenguin. També es podria crear un grup de disseny, que podria estar format per joves iraquians. La seva tasca consistiria en crear el disseny dels productes tèxtils que posteriorment es produirien. Aquest seria un treball previ a la tasca de costura. Un cop realitzada, però, apareixeria un altre grup de beneficiaris indirectes: les persones encarregades de la distribució i venda dels productes, dos conceptes pels que també obtindrien diners.
Pressupost general per partides
El projecte s’executarà en lliures síries. El tipus de canvi és 1€ = 70£S
| Partides | Cost unitari |
Quantitat |
Cost total |
| COSTOS DIRECTES | |||
Lloguer del local |
25.000 £S |
6 mesos |
150.000 £S |
| Sub total |
|
|
460.000 £S |
COSTOS INDIRECTES |
|
|
|
| Sub total |
|
|
460.000 £S |
| Total |
|
|
460.000 £S |
| Total en euros |
|
|
6.671,43 € |
| Taller de costura per al col·lectiu de dones vídues de l'Iraq (expliciteu el vostre nom*) | |
| Caixa de Pensions, La Caixa | 2100 0014 12 0200823341 |
| Caixa Catalunya | 2013 0178 21 0200917150 |
* Per lliurament de justificant
Divendres 12 DE DESEMBRE a les 19 h. Ateneu Municipal, c/ Xile 1-3, Rubi.
Per desè any consecutiu, joves de Rubi han participat a les estades solidàries a Guatemala durant l'estiu d'aquest any 2008. D'acord amb l'objectiu d'apropar la realitat de països com Guatemala i Nicaragua a la gent de Rubí, la intenció de la xerrada és que els participants d'aquest any ens expliquin el seu viatge i la seva experiència concreta al país. Sens dubte, una oportunitat per a que possibles interessats en participar a la propera edició de l'any 2009 coneguin de primera mà què són les estades solidàries i què poden aportar-nos.
Us esperem
Amb aquest VII curs de cooperació i solidaritat organitzat per Rubí Solidari, volem posar a l'abast dels nostres ciutadans i ciutadanes un dels debats de més actualitat en el moment present: a la crisi energètica i a la crisi alimentària s'hi ha unit la crisi financera global i al nostre país la crisi immobiliària, situació que ens produeix una certa sensació de col·lapse del sistema de desenvolupament econòmic que impera, el capitalisme.
Aquesta crisi posa sobre la taula la necessitat d'admetre que el creixement infinit no és possible i la necessitat, més d’hora que tard, de considerar les teories del decreixement per donar alternatives a la situació actual.
Én aquest moment cal una reflexió, per això posem a la vostra disposició un seguit d'estudiosos, investigadors i activistes socials que actualment són al capdavant de la reflexió i la valoració sobre la Sobirania Alimentària, els agrocombustibles i el decreixement.
Us hi esperem.
19.00 h Inscripció dels assistents i lliurament de documentació
19.30 h Conferència Inaugural. Els conflictes pel control dels recursos energètics i alimentaris al món, a càrrec de
Josep Prat, Enginyeria sense fronteres
Dia 22, dissabte
Dia 23, diumenge
11 h - 14 h Taula Rodona: És el decreixement un camí per a la sobirania alimentària i energètica?, amb Giorgio Masangini, Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament i Josep Fumado, Grup de col·laboradors del Campus de Terrassa UPC
MON RURAL I SOBIRANIA ALIMENTARIA EN UN MÓN GLOBALITZAT,
del 17 al 23 de novembre, a l'Edifici Rubí+D
Envieu nom, cognoms, telèfon i correu electrònic a Rubí Solidari, c/ Orso, 2 - 08191 Rubí, o truqueu el telèfon 935888643 i deixeu les vostres dades, o envieu un correu a rubisolidari@rubidigital.cat
També us podeu inscriure a Rubi+D abans de les xerrades.
S'atorgarà un certificat d'assitència a aquest curs. Per veure'l clica aquí.
Preu de inscripció: 5 €, (es valoraran aquelles persones que no puguin fer front aquesta despesa), per els socis de Rubí Solidari es gratis.
En els últims tres anys, han mort a Colòmbia 10 líders estudiantils. 48 representants del Congrés colombià estan a la presó per tenir nexes amb els paramilitars. L’any 2007, 2.900 ciutadans colombians van demanar asil polític a altres països. Aquestes són només algunes de les dades que Juan Carlos Villamizar va exposar el divendres 24 d’octubre, a una xerrada organitzada per Rubí Solidari.
“En qualsevol altre país, això significaria la caiguda de la institucionalitat”, plantejava el líder estudiantil colombià, actualment asilat a Espanya per la seva activitat política a la plataforma Polo Democrático. Segons Villamizar, el moviment estudiantil ha jugat un paper fonamental en la lluita per la normalització de la situació política i social a Colòmbia. És per això que es tracta d’un moviment amenaçat. “Els que apostem pel diàleg som objectiu dels paramilitars”, apuntava el colombià, que va marxar del seu país junt amb d’altres 8 estudiants. Tots ells es troben a diferents països europeus, lluitant des de l’exili per Colòmbia.
El país té la democràcia més antiga d’Amèrica Llatina, “però des de la revolució, la mateixa oligarquia ha ocupat el poder”. A Colòmbia, doncs, “mai ha hagut un govern d’esquerres o popular”. L’oposició política mai ha gestionat el poder.
La parapolítica i el poder internacional
Però, què passa amb el suposat estat de dret de Colòmbia? Que tots els poders són sospitosos.
En l’àmbit del poder legislatiu es dóna el que Villamizar anomena Parapolítica. “48 membres del Congrés estan actualment empresonats per tenir vincles amb els paramilitars”, entre d’altres, per fer-los servir per finançar les seves campanyes. I no només. Els polítics han fet servir els grups de paramilitars perquè amenacessin la població i obligar-la a votar un determinat partit, el del govern. “En alguns pobles, el nostre partit, Polo Democrático, que aplega diferents grups i entitats d’esquerres, no va obtenir ni un sol vot”, explicava Villamizar, “en alguns casos també s’amenaça els candidats d’altres forces polítiques”. Actualment estan en tràmit tres demandes diferents per aquesta qüestió.
Pel que fa al poder executiu, la situació és similar. A mitjans d’octubre, el fiscal general de Medellín, germà del ministre d’Interior de Colòmbia, va entrar a la presó per tenir nexes demostrats amb els paramilitars i amb el cartel de Medellín. “El ministre d’Interior, però, continua al seu càrrec”.
Casos com aquests es repeteixen. “Fa dos mesos, es va destapar que el ministre d’Exteriors (membre de la família Araujo), finançava les seves campanyes a través dels paramilitars, als qui donava suport jurídic i fins i tot deixava finques i terres perquè desenvolupessin les seves activitats”.
Un altre cas destacat és el del secretari de Presidència. És cosí de Pablo Escobar, i està demostrat que visitava narcotraficants a la presó.
“I aquí no passa res”, matisa Villamizar, “tot això passa amb la complicitat de l’estat espanyol”, que manté les seves relacions amb el govern colombià. Un govern en el qual “el president, Àlvaro Uribe, és l’únic sense cap relació demostrable amb els paramilitars”, tot i que el seu cosí hagi estat empresona per aquest motiu. Però des dels sectors de l’esquerra “sabem que Uribe té nexes amb els paramilitars, i que ha donat ordres molt directes”, diu Villamizar.
Tot plegat pot començar a resoldre’s en breu. L’any 2002 es va crear el Tribunal Penal Internacional. “Va crear-se amb la possibilitat que els estats demanessin una pròrroga de 7 anys abans que el Tribunal pogués emprendre accions legals al territori”. Colòmbia va ser un dels països que es va acollir a aquesta “treva”, que finalitzarà l’any vinent, el 2009.
Entitats sospitoses i perseguides
Mentrestant, però, l’estat continua amb la seva política de criminalització de tots els moviment, entitats i ONG’s que treballen per la democràcia colombiana. “Acusa a Polo Democrática de comunistes i guerrillers; el govern manté un atac visceral a tota l’oposició política i social”, diu Villamizar. Una oposició que es defineix i tracta com si fos “el braç no armat de les FARC”.
Precisament amb l’excusa de lluitar contra les FARC (i també contra l’ELN, de creació jesuita), el govern ha aplicat una política de terra arrasada, “que consisteix en acabar amb tot el que é un fusil, però també amb el que potencialment el pot tenir, i aquests són essencialment els estudiants”, diu Villamizar. En els últims 3 anys, l’àmbit universitari públic ha patit “cops molt durs”. Per exemple, han mort una desena de líders estudiantils. “Envien un grup anomenat Águilas Negras, són sicaris, que entren a l’aula de la universitat, i assassinen”. Aquest grup no només actua a Colòmbia. “Fa una setmana tots els que fem treball internacional vam rebre una carta d’amenaça”, un dels destinataris d’aquestes cartes.
El problema de la violència a Colòmbia s’expressa també a través del paper de l’exèrcit. En aquests moments, els militars tenen el monopoli de les armes al país. Un dels casos més tràgics és els “falsos positius”: “Els comandaments de l’exèrcit van prometre als soldats un cap de setmana lliure per cada guerriller que matessin”, explica Villamizar, “però actualment la guerrilla manté les posicions a l’interior de la selva”. Tot i així van començar a aparèixer guerrillers morts, però en paral·lel, “un grup de dones va denunciar la desaparició dels seus fills, la majoria joves, a la perifèria i els barris més empobrits de les grans ciutats”. Després de fer un seguiment d’aquests casos, es van poder trobar alguns del joves, vestits amb roba militar, a milers de quilòmetres de les seves llars.
Aquests “falsos positius” venen a compensar el fet que actualment “la lluita no és armada”, segons explicava Villamizar, “si no contra els moviments socials i polítics”. I aquesta lluita ha comportat que 2.900 ciutadans colombians demanessin asil durant l’any 2007.
La comunitat internacional
Si bé aquests conflictes es donen a l’interior de Colòmbia, interessos d’altres actors també influeixen: “Espanya és responsables per omissió. Ha privilegiat els interessos de les multinacionals, per davant del respecte als drets humans”. Així, s’apunta l’empresa Repsol com a responsable de crear grups paramilitars; i a Telefónica per crear grups armats dedicats a amenaçar, afeblir i fer desaparèixer els sindicats.
I no només. La comunitat internacional ha donat el vist-i-plau al que segons el líder estudiantil és un “tècnica irregular de guerra”: “S’hauria d’haver denunciat el fals ús que es va fer de la Creu Roja en el rescat d’Ingrid Betancourt”.
La lluita pel futur
I davant de tot això? “L’acció local és la única que pot modificar una decisió nacional”, diu Villamizar. Com a exemple, serveix de cal de Gabriel Becerra, el principal líder estudiantil de Colòmbia, que va ser segrestat pel govern, i alliberat després d’una campanya de pressió internacional coordinada des de diferents punts d’Europa. “El que demanem és solidaritat política local. Demanem resistència pública, sense armes, només amb la convicció de la paraula.
Annia Garcia, periodista membre de Rubí Solidari.
Queridos amigos de Nicaragua ,
El año 98 dejé una Nicaragua devastada por una guerra, por la corrupción y por las políticas neoliberales de los diferentes gobiernos del PLC. Dejé una Nicaragua llena de desesperanza y agotamiento. En las calles niños pidiendo limosna o limpiando zapatos, en las casas la gente muriendo de hambre.
Este verano volví para visitar a tantos amigos que a pesar de los años y las cosas todavía conservo. Llegué con miedo a lo que me iba a encontrar y con un punto de escepticismo debido a la desinformación que circula por Europa sobre el nuevo gobierno sandinista.
Mi primera sorpresa fue encontrarme un país con mejores infarestructuras, con carreteras decentes y buses mejores. Al leer la prensa nicaragüense me sorpendió el tono de las acusaciones que desprendía veneno y la presencia de algunas caras que en su tiempo habían sido colaboradores de la revolución.
Visité muchas zonas de Nicaragua y pasé un tiempo en el Norte , en el departamento de Nueva Segovia, uno de los departamentos más castigados por la guerra y con un índice de pobreza mayor. Al pasear por las calles ningún niño preguntó si podía lustrar mis zapatos y tampoco vi a ninguno oliendo pega. Sin embargo visité escuelas repletas de ellos en las que se trabaja en cuatro turnos desde que el gobierno sandinista decretó la gratuidad de la enseñanza. Si bien es cierto que hace diez años no se pagaba para ir a la escuela, si se pagaban los exámenes y la obligatoriedad del uniforme hacía que muchos niños descalzos se quedaran a la puerta de la escuela. A eso se le llamaba autonomía de centros escolares.En estos momentos la obligatoriedad del uniforme se contempla según los casos y se ayuda a las familias más pobres proporcionándoles uniformes y utensilios escolares. Los profesores corruptos acostumbrados a pedir dinero e incluso favores sexuales a cambio de poder hacer un examen están en estos momentos descontentos y se han alzado contra el gobierno. Los profesores que creen en lo que hacen y en la universalidad de la enseñanza están con el gobierno.
Estuve en Santa Rosa una comunidad casi en la frontera con Honduras en las que hace diez años no había luz y las condiciones de vida eran durísimas. Hoy en día 14 jóvenes de esta comunidad se forman en la universidad para ayudar al desarrollo de esta comunidad y del país. El gobierno sandinista ha hecho posible que los hijos de los campesinos más pobres puedan acceder a la universidad. Pude además con alegría comprobar que muchas de ellas son mujeres con todo lo que ello significa.
La sanidad también ha dado un vuelco. Hace diez años si una persona sin recursos se rompía un fémur estaba condenado a vivir en una cama para siempre. Si no podias pagar las radiografias y financiar la operación los hospitales no te aceptaban. A eso lo llamaban autonomía de centros hospitalarios. Hace diez años vi a dos personas compartiendo una cama y a niños en el suelo por falta de ellas. En estos momentos los centros y los médicos están obligados a operar y a hacer visitas a domicilio cuando la situación lo requiera. Como en la educación también en este sector ha habido grandes cambios a favor de los más humildes. Los médicos son ahora obligados a cumplir sus jornadas hasta la última hora y a atender a todo el mundo sin distinción de recursos. Naturalmente todos aquellos que antes hacían grandes negocios con la salud de la gente y que no cumplían sus horarios a pesar de recibir un sueldo por ello se han levantado a gritar contra este gobierno. Todos aquellos médicos que creen en la universalidad de la salud están con el gobierno.
Otra de las medidas desconocidas en Europa y que está aliviando enormemente el día a día de los nicaragüenses en el ámbito rural es el llamado programa "Hambre Cero " por el que el gobierno pretende combatir el hambre entregando 350 bonos productivos alimentarios. Pude comprocar como en comunidades rurales muy pobres se hacía entrega de terneros y cerdos en el marco de este programa. Asimismo el gobierno controla el precio de los granos básicos, que se ha disparado debido a la crisis mundial. De esta manera, los más pobres tienen acceso a la canasta básica.
Muchas personas humildes apoyaron en su momento la revolución sandinista y tuvieron que pagar con años de guerra y sufrimiento. Estados Unidos no permitió en su momento que Nicaragua floreciera, en un tiempo dónde a pesar de todo, se consiguieron grandes logros sociales. En aquellos años García Godoy todavía cantaba y se enriquecía gracias al amor del pueblo a la revolución. Cuando hoy en día uno viaja a Nicaragua y mira detrás de las cortinas de la llamada "sociedad civil " se encuentra con una segunda contra dirigida por una CIA que ya no se molesta en esconderse. Entonces lo hicieron con la fuerza bruta y ahora lo hacen con la manipulación y la intoxicación mediática.
Cuando uno viaja a Nicaragua se da cuenta que el MRS no tiene ningún arraigo social y que son los ricos que ayer fueron revolucionarios y que ahora se olvidaron de los humildes. En la manifestación de la coordinadora civil eran 15.000 personas a los que se les pagaba cien córdobas por asistir. El 19 de julio eran más de cuatrocientas mil personas las que se agolpaban para ver a Daniel y celebrar a este gobierno.
Naturalmente hay cosas polémicas y no creo en los gobiernos perfectos pero a todos aquellos que estimais Nicaragua y que hacéis trabajo solidario os pediría que no os dejarais intoxicar por las raras e intencionadas informaciones que nos llegan a Europa. La mayoría de las veces no son más que un corta y pega de los periódicos nicaragüenses propiedad de la derecha más tremenda.
A todos aquellos que creéis en el espíritu crítico os animo a no dejarse llevar por esa corriente mediática que nos dice quienes son los malos y los buenos de la película. A todos los que una vez creísteis en el sandinismo os digo que en estos momentos no hay peor enemigo de los humildes y de los sandinistas que aquellos que en nombre de la democracia no hacen más que destruir la esperanza de un pueblo que ha sufrido mucho.
Os animo a seguir trabajando y a no dejar a Nicaragua sola. Os digo que quién hoy visita Nicaragua se encuentra a pesar de los pesares un pueblo por primera vez esperanzado en un futuro mejor. Os animo a viajar y a verlo con vuestros propios ojos. Os invito a desechar los absurdos artículos que en los últimos tiempos sólo arrojan veneno y sólo dan voz a cuatro intelectuales que se olvidaron del pueblo.
con toda la esperanza de que las palabras todavía tienen poder ..
¡un abrazo solidario y sandinista!
Marta Pijuan Blanco
Miembro de Rubí Solidari en el extranjero
P.D. para todos aquellos que quieran conocer la otra cara de la moneda visiten:
http://www.lavozdelsandinismo.com/
El proper divendres dia 24 de octubre de 2008, Rubí Solidari us proposa dos actes a l'Ateneu de Rubí (Sala Salvador Espriu).
1. PRESENTACIÓ DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA 2009 a les 19:00 hores. Si necessites més informació la trobaràs a la plana web http://www.llatinoamericana.org/cat/index.asp
2. Xerrada: COLÒMBIA: ENTRE L'AUTORITARISME I LA RESISTÈNCIA POPULAR a càrrec de Juan Carlos Villamizar Alarcón a les 19:45 hores.
El nostre ponent va nèixer a Bogotà i és un dirigent polític i estudiantil asilat a Espanya. Va ser membre de la direcció del Polo Democrático Alternativo en España, i va participar al comité temàtic del procés de pau Govern-FARC-EP dels anys 1999-2001. Investigador Càtedra UNESCO de recursos humans, Universidad de Deusto, Bilbao.
Us esperem a l'Ateneu Municipal de Rubí, C/. Xile, 1 i 3
El programa Tots x Tots de COM Ràdio va acollir el passat dijous 2 d'octubre una entrevista a dues membres de Rubí Solidari: Teresa Blanco i Annia García. A la trobada, conduïda per Oriol Puig, les rubinenques van explicar la seva experiència a Síria, país que van visitar a l'agost, i on van contactar amb representants dels refugiats iraquians.
Per sentir l'entrevista (són els últims 15 minuts de l'arxiu), clica aquí.
Creiem que aquest document és prou important per a penjar-lo aquí.
Si esteu d'acord amb el que s'hi diu, podeu adherir-vos-hi a través de la web www.ubuntu.upc.edu
Moltes gràcies
Rubí Solidari col·labora amb la plataforma per Rubí Lliure de TransgènicsA la parada que la plataforma va situar el dia de Sant Jordi enfront dels jutjats, per recollir signatures. Properament penjarem més info. de la campanya.
De moment, podeu consultar www.somloquesembrem.org
Rubí Solidari posa en marxa aquesta setmana noves activitats relacionades amb les Estades Solidàries d'enguany, que es realitzaran a Guatemala i Nicaragua. Per tal d'aprofundir en la realitat d'aquests i altres països, tindran lloc dues jornades, que seran obertes a tota la ciutadania.
La primera jornada tindrà lloc dissabte 5 d'abril, i s'ha dividit en dues parts. La primera serà a les 10 del matí, i comptarem amb la presència de l'Arcadi Oliveres, president de l'entitat Justícia i Pau i doctor en Economia. Durant el matí, Oliveres serà l'encarregat de posar sobre la taula la situació que actualment viuen molts països en vies de desenvolupament pel que fa als drets humans, les situacions d'abús econòmic i social i quin és el paper de la cooperació internacional en la millora de les condicions de vida d'aquests indrets.
El mateix dia, però ja a partir de les 17 hores, ens visitarà Josep Lluis Gordillo. Gordillo és professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona, i coautor del llibre Humanitarisme militar, militarisme humanitari. En la seva intervenció explicarà com els conflictes armats afecten les relacions de les persones amb el seu entorn, sobretot pel que fa a la gestió dels recursos naturals i a la producció agrícola.
La segona jornada que s'ha preparat tindrà lloc dissabte 12 d'abril. La primera part, també a les 10 del matí, comptarà amb la presència d'un membre de l'entitat Qui deu a qui. En aquesta sessió s'exposarà què és el deute extern, a quins països afecta, i qui són els principals beneficiats i perjudicats per el manteniment d'aquest deute.
A la tarda, a partir de les 17 hores, comptarem amb la presència de Toni Royo, tècnic de la Federació Catalana d'ONG's. Royo exposarà a Rubí quin ha estat i quin és actualment el paper de les Organitzacions No Guvernamentals en el desenvolupament dels països que reben aquesta ajuda.
Totes les sessions tindran lloc a l'Ateneu, C/Xile 1 i 3 de Rubí i constaran d'una exposició per part de la persona convidada i d'un col·loqui posterior en el que es comentaran els diversos aspectes de les xerrades. Aquestes jornades formen part de la preparació que reben les persones que marxaran, els mesos de juliol i agost, a Guatemala i Nicaragua, en el marc de les relacions de col·Laboració que Rubí Solidari manté amb entitats d'aquests països. A més, es tracta d'activitats a les que poden participar totes les persones que estiguin interessades en aquests temes. Us hi esperem.
Una altra manera de mirarHem après a mirar. Hem deixat enrere els prejudicis. Hem après dels altres. Hem parlat. Hem escoltat. Hem dubtat. Hem obert els ulls. Ens hem sorprès. Hem tornat a casa amb una altra mirada al món. Renovats. Complexos. Contents.
A la conferència "Fluxes entre Àfrica i la resta del món" (Papa Sow) vam aprendre que els africans, sobretot, emigren dintre del territori africà. Vam aprendre que ho fan després d´altres intents de sobreviure i que s'arrisquen molt abans d'arribar fins a nosaltres. Vam aprendre qui ve i perquè ve. Vam aprendre que els africans no viatgen sino que es muden. S'emporten tot el que poden, fins que arribi el dia en que ells mateixos tinguin la capacitat de produir el que ara carreguen als aeroports d´arreu del món. Vam desitjar que aquest dia arribi aviat. Que no es mudin. Que viatgin. Com nosaltres.
A la conferència "Conflictes armats i econòmics d'alta i baixa intensitat" (José Maria Royo) vam saber que a l'Àfrica encara hi ha 9 conflictes bèl·lics oberts. En vam enumerar les característiques i ens varem desfer dels tòpics. Les guerres africanes no són ètniques ni salvatges. Les guerres africanes son guerres com les altres. Vam saber també que el consum de certs productes com ara el mòbil alimenten aquestes guerres.
Gràcies a la conferència de les sis varem fer una "Aproximació a la realitat cultural africana" (per Jean Bosco Botsho). Vam aprendre que els africans creuen en la vida per damunt de totes les coses. En la vida visible i la invisible. El morts no són morts. La doble visió. Les mares i els pares. El cap del peix. Les orelles del cap. Vam riure. Vam obrir els ulls. Vam entendre. Vam aprendre que la societat africana és (contra tot el que fins a aquell moment havíem sentit) una societat d'ordre. Una cultura que creu en la col·lectivitat com a única manera de viure i conviure. Una cultura que no creu en el càstig sinó en el restabliment de l'ordre mitjançant el perdó. Una cultura molt diferent a la nostra. Una societat en la que no és pobre el que no té diners sinó el que està sol. Una cultura injustament tractada pels ulls europeus arribats a l'Àfrica que no van saber entendre res.
veure text de J.B. Botsho veure poema africà bibliografia sobre Àfrica
Diumenge es va realitzar una taula rodona amb el títol: "El futur d'Àfrica", a càrrec de Jean Pierre Male, Jean Bosco Botsho i Jaafara Outara. Àfrica representa encara una cultura menystinguda per nosaltres, de la que sovint només veiem el horror de la fam, el caos i la violència. Vam aprendre que d'aquesta visió se'n diu "la visió mirall": com més dramatitzo l'altre més em reforço a mi mateix. Europa es justifica a sí mateixa. Vam aprendre que la cooperació és sovint una nova forma de dominació i penetració. Vam aprendre que la solució d'aquests països no passa per "donar" sinó per "transformar". Vam prendre consciència de la importància d'aprofundir en el coneixement i la difusió de la realitat africana. Vam reconèixer com a arma la denúncia dels interessos de les empreses europees a l'Àfrica. Una veu sàbia ens va recomanar: "Mireu l'Àfrica a partir de l'Àfrica, doneu a l'Àfrica el dret a ser Àfrica". Així ho hem fet. Hem après a mirar. Hem deixat enrere els prejudicis. Hem après dels altres. Hem parlat. Hem escoltat. Hem dubtat. Hem obert els ulls. Ens hem sorprès. Hem tornat a casa amb una altre mirada al món. Renovats. Complexos. Contents.
Marta Pijuan Blanco
més info a l'Agenda
El 6è Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional dedicat a l'Àfrica Subsahariana va ser un èxit... També estem preparant la propera reunió de les Brigades Solidàries a Guatemala i Nicaragua.
6è Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional Rubí Solidari posa els ulls a l’Àfrica. A aquella part del continent que ens queda tant lluny
i alhora tan a prop, la que està per sota del Sàhara.
L’Àfrica negra, de la que com a molt ens
arriben històries de lluites i conflictes.
Volem mirar l’Àfrica perquè el continent mare és molt més del que ens pensem: la seva
història no s’entén sense la nostra, i a l’inrevés; la seva cultura (les seves cultures) suposen
una riquesa difícil de mesurar.
Però també volem mirar l’Àfrica Subsahariana, tots plegats, perquè en gran part el seu benestar és responsabilitat nostra. Fer un cop d’ull a les relacions colonialistes que perduren i a l’oblit en que cauen els problemes reals de les seves societats ens pot ajudar a entendre’ns a nosaltres mateixos. I més en aquest moment, en el que certes situacions insostenibles ens apropen cada cop més a la seva població.
El VIIè Curs de Solidaritat de Rubí Solidari vol convidar tota la ciutadania a entendre què és l’Àfrica, quins són i on neixen els seus problemes, quines són les seves potencialitats i quin és el seu futur. Us convidem, durant tres dies, a tots, a fer una nova mirada a l’Àfrica Subsahariana.
L'entrada al curs serà lliure, gratuïta.
El diumenge organitzem un dinar africà al preu de 10 euros. Qui vulgui podrà fer el pagament en el moment de inscriure's al curs
Consulta el programa del curs a l'Agenda
ACTE INFORMATIU A càrrec de: Henry Morales,
Coordinador d’Internacional del Movimiento
Tzuk kim-pop.
Dimarts dia 30 d’octubre de 2007 a les 19,30 h. a l'Ateneu Municipal de Rubí, C/. Xile, 1 i 3
Xerrada informativa sobre les estades solidaries a Nicaragua i Guatemala 2008 Dijous 18 d'octubre a les 20h. a l'Ateneu Municipal.
Més info a l'Agenda i a l'apartat de Brigades 2008
Objectius del Curs
El VI Curs de Solidaritat i Cooperació Internacional pretén promoure el coneixement sobre la temàtica que proposa i que serà treballada pels assistents. Els cursos presenten sempre una realitat humana i social la qual es donada a conèixer àmplia i objectivament de manera que els participants tinguin el coneixement necessari d’ella que els possibiliti comprendre-la i tenir una opinió personal i objectiva. En la present edició es tractarà la realitat present d’Àfrica en totes les vessants (humana, social, cultural, etc.), però partint del coneixement del seu passat i dels esdeveniments que ha fet que aquest continent sigui com ara és.
A qui va adreçat el curs
Aquest projecte va adreçat a la ciutadania de Rubí sigui quina sigui la seva edat, el seu sexe, les seves creences, el seu origen o la seva ideologia. El conjunt de la població amb les seves circumstàncies personals, familiars i socials forma el cos social i en aquest sentit un projecte que vulgui incidir en la conducta social ha d’anar adreçat a la seva totalitat.
Dates del curs
Data: 23, 24 i 25 de novembre
Lloc: Edifici Rubi+D, Rambleta Joan Miró s/n Rubí (al costat de l’estació del FGC).
Properament anirem concretant el programa
El passat dimarts 13 de març,
Iman A. Khamas va protagonitzar una xerrada-debat a l'Ateneu Municipal de Rubí. Van assistir unes 25 persones.
En primer lloc, es va projectar la pel·lícula "Iraq, Historias de mujeres" realitzada per la mateixa I. Jamas juntament amb Amal Fadhel. Després la convidada va fer una exposició de la situació actual al país.
En la pel·lícula, realitzada fa uns dos anys, es pot apreciar una xarxa social d'ajuda, on és la mateixa societat civil iraquiana la que intenta distribuir medicaments i suport sanitari a les zones més castigades per l'ocupació. Però la situació actual és molt pitjor, perquè ara és impossible moure's lliurement pel país. D'altra banda, les milícies amenacen de mort a tothom que intenta exposar opinions contraries a ells i això ha provocat un èxode d'iraquians a països propers com Síria, però també a Europa. La mateixa Iman no podia continuar exercint lliurament la seva professió i per això ara està vivint a Espanya com a refugiada, amb les seves dues filles.
La situació de la dona és molt precària. A part de les penúries que suposa tota guerra, les milícies sectàries les obliguen a cobrir-se el cap amb el mocador sota pena de mort. Abans de l'ocupació, a l'Iraq les dones vestien com volien. Les milicies també prohibeixen que les dones facin esport, estudiin, etc... Jamas va enfatitzar que aquestes milícies sectàries són un producte de l'ocupació americana. Van ser els americans els que van donar pes polític a les milícies, i també els van donar càrrecs a l'administració, el cos de policia, l'exèrcit i representació política. La violència sectària és posterior a l'etapa de S. Hussein, perquè abans aquests grups no tenien poder. La imatge que se'ns ven d'un païs autodestructiu no és certa, perquè abans de l'ocupació la convivència entre sunís, shiís, baasistes, kurds i cristians era pacífica.
